Mai hem estat tan connectats i, al mateix temps, tan sols, perquè vivim en una societat on la comunicació és immediata, on podem parlar amb qualsevol persona a través d’una pantalla en qüestió de segons i on les xarxes socials ens permeten apuntar-nos constantment a la vida dels altres i, no obstant això, cada vegada són més els estudis, professionals i entitats que alerten d’una realitat preocupant: moltes persones jóvens experimenten sentiments de soledat, desconnexió i aïllament que afecten directament el seu benestar emocional i al seu desenrotllament personal.

Esta soledat no sempre és visible, no sempre es manifesta en l’absència de persones al voltant, de fet, és possible sentir-se profundament només en una classe plena de companys, en un grup de WhatsApp amb centenars de missatges o en una xarxa social amb milers de seguidors, la soledat no desitjada té més a veure amb la sensació de no pertànyer, de no sentir-se comprés o de no trobar espais on mostrar-se tal com un és. En este context, les activitats socioculturals adquirixen una rellevància que va molt més allà de l’entreteniment o l’ocupació del temps lliure perquè es convertixen en espais de trobada, de participació i de construcció de vincles, llocs on les persones jóvens poden relacionar-se des de l’autenticitat, compartir interessos, descobrir noves inquietuds i sentir-se part d’una cosa més gran que elles mateixes, perquè la comunitat no sorgix per casualitat, es construïx, es tix a través d’experiències compartides, de converses, de projectes comuns i de moments que generen confiança, les activitats socioculturals oferixen precisament eixe escenari on les relacions poden créixer de manera natural, sense la pressió que sovint acompanya altres espais de socialització.

Moltes vegades, quan pensem en l’aïllament juvenil, imaginem situacions extremes, no obstant això, la realitat sol ser molt més subtil, hi ha jóvens que participen poc perquè senten inseguretat, uns altres que no troben espais on encaixar, alguns que han tingut experiències de rebuig i han decidit protegir-se prenent distància, i altres que simplement no han tingut oportunitats reals per a connectar amb persones del seu entorn. Les activitats socioculturals poden convertir-se en una porta d’entrada per a totes estes realitats, un taller creatiu, un projecte comunitari, una activitat artística, un grup de voluntariat, una eixida cultural o una proposta d’oci educatiu poden ser el primer pas per a construir noves relacions, l’important no és únicament l’activitat en si, sinó tot el que ocorre al voltant d’ella.

Quan una persona jove arriba per primera vegada a una activitat, moltes vegades no busca únicament aprendre una cosa nova o passar l’estona, busca, encara que potser no ho expressa així, sentir-se acceptada, comprovar si hi ha un lloc per a ella dins del grup, saber si pot participar sense sentir-se jutjada i quan troba un espai on això ocorre, alguna cosa canvia. La participació genera pertinença i la pertinença és un dels factors de protecció més importants enfront de l’aïllament i la soledat, sentir que formes part d’un grup, que la teua presència importa, que algú t’espera o que la teua opinió compta té un impacte enorme en el benestar emocional i això ens recorda que no estem solos i que la nostra existència té valor dins d’una comunitat. A més, les activitats socioculturals permeten construir relacions des d’interessos compartits, això és especialment important durant l’adolescència i la joventut, etapes on la identitat es troba en ple procés de construcció, trobar persones amb inquietuds similars, descobrir espais on expressar-se lliurement o participar en projectes col·lectius afavorix una connexió molt més profunda que la simple coincidència de compartir una aula o un entorn.

Un altre aspecte fonamental és que estos espais oferixen oportunitats per a desenrotllar habilitats socials de manera natural: escoltar, expressar-se, treballar en equip, resoldre conflictes o assumir responsabilitats són competències que s’enfortixen a través de la participació i com més segures se senten les persones en les seues relacions, més fàcil resulta establir nous vincles i mantindre’ls en el temps. Les activitats socioculturals també complixen una important funció preventiva, no perquè eliminen automàticament els problemes que poden afectar la joventut, sinó perquè generen factors de protecció, un jove que compta amb una xarxa social positiva, que participa en espais comunitaris i que se sent reconegut té més ferramentes per a afrontar dificultats emocionals, moments d’incertesa o situacions de vulnerabilitat. Això resulta especialment rellevant en un moment històric en el qual moltes persones jóvens experimenten alts nivells d’ansietat, pressió social i incertesa sobre el futur, enfront d’una realitat que a vegades pot resultar individualista o desconnectada, la comunitat continua sent una de les respostes més poderoses que tenim i per això és tan important que les administracions públiques, entitats socials, centres educatius i associacions continuen impulsant espais de participació juvenil accessibles, atractius i significatius, ja que no es tracta únicament d’oferir activitats, sinó de generar oportunitats reals per a la trobada, la convivència i la construcció de vincles. Perquè darrere de cada taller, cada projecte comunitari, cada activitat cultural o cada proposta d’oci educatiu pot estar ocorrent una cosa molt més important del que sembla: una persona jove trobant el seu lloc.

En Grupo TOT creiem profundament en el poder transformador de la participació i de la comunitat, per això dissenyem activitats socioculturals que posen a les persones en el centre, creant espais on la joventut puga expressar-se, connectar i sentir-se part d’una cosa significativa. Entenem que previndre l’aïllament juvenil no consistix únicament a oferir alternatives d’oci, sinó a generar contextos on les relacions humanes puguen florir de manera autèntica perquè, al final, totes les persones necessitem sentir que pertanyem, necessitem espais on ser escoltades, valorades i reconegudes i quan una activitat aconseguix que algú passe de sentir-se només a sentir-se part d’un grup, d’una comunitat o d’un projecte compartit, llavors deixa de ser simplement una activitat, es convertix en una experiència capaç de transformar vides.

Aaron Zomeño-Coordinador de projectes de Grupo Tot.