Setembre porta amb si una sensació compartida de començament.

Nous horaris

Noves rutines

Nous espais

Noves persones

Per a moltes xiquetes, xiquets i jóvens, l’inici de curs suposa tornar a trobar-se amb amistats, reprendre dinàmiques conegudes i recuperar la rutina. Però per a altres persones significa enfrontar-se a canvis importants: incorporar-se a un grup nou, adaptar-se a nous referents educatius o aprendre a desembolicar-se en situacions desconegudes

I en tots eixos processos apareix una necessitat profundament humana: sentir que pertanyem.

Perquè aprendre és important.

Però sentir-se part d’un grup també ho és.

L’oci educatiu posseïx una enorme capacitat per a acompanyar eixe procés de construcció de vincles, especialment en aquells moments de transició on les relacions encara estan per construir-se i la confiança encara necessita temps per a créixer.

Pertànyer és molt més que ser present

Podemos compartir un espai amb altres persones i, encara així, sentir-nos sols.

Podem assistir a una activitat, participar en una dinàmica o formar part d’una classe sense arribar a experimentar una verdadera sensació de pertinença.

Perquè pertànyer no significa solament ocupar un lloc.

Significa sentir-se reconegut.

Escoltat.

Acceptat.

Valorat.

És percebre que la nostra presència té sentits i que les nostres aportacions contribuïxen a construir una cosa compartida.

I eixa sensació no apareix de manera espontània.

Es cultiva.

Es cuida.

Es construïx.

Especialment a l’inici d’un nou curs.

El grup com a espai d’aprenentatge

Amb freqüència pensem en l’aprenentatge com un procés individual, centrat en continguts, competències o coneixements específics.

No obstant això, gran part del que aprenem durant la infància i la joventut ocorre en relació amb altres persones.

Aprenem a conviure.

A escoltar.

A expressar desacords.

A compartir responsabilitats.

A gestionar emocions.

A resoldre conflictes.

A trobar el nostre lloc dins d’un col·lectiu.

Per això el grup no és únicament un context on es desenrotlla l’aprenentatge.

És també un contingut educatiu en si mateix.

I l’oci educatiu oferix un escenari privilegiat per a enfortir-lo.

Crear vincles des de l’experiència compartida

Un dels majors potencials de l’oci educatiu és que genera oportunitats per a trobar-se des d’un altre lloc.

Sense la pressió acadèmica.

Sense l’avaluació constant.

Sense la necessitat de competir.

A través del joc, dels projectes col·laboratius, de les dinàmiques participatives o de les activitats creatives, les persones descobrixen noves maneres de relacionar-se.

Comencen a conéixer-se.

A confiar.

A reconéixer-se en la diversitat.

I a poc a poc deixen de ser un conjunt d’individus per a convertir-se en un grup.

Perquè un grup no es definix únicament compartint temps.

Un grup es construïx quan apareixen les cures.

Quan existix corresponsabilitat.

Quan les persones senten que poden mostrar-se tal com són.

L’oci educatiu com a ferramenta de cohesió

Els primers dies de curs solen estar carregats d’expectatives.

També d’incerteses.

Hi ha els qui arriben amb entusiasme

Hi ha els qui senten inseguretat.

Hi ha els qui necessiten temps per a integrar-se.

I hi ha els qui troben dificultats per a expressar com se senten.

Les experiències d’oci educatiu permeten acompanyar estos processos des d’una mirada més humana i pròxima.

.

No es tracta de forçar relacions.

Ni d’accelerar vincles.

Es tracta de generar contextos on la trobada puga succeir.

On existisca espai per a compartir.

Per a descobrir afinitats.

Per a reconéixer les diferències.

Per a aprendre que conviure no implica ser iguals, sinó aprendre a construir des de la diversitat.

Quan un grup se sent segur, apareixen la confiança i la participació.

I quan les persones participen, s’impliquen.

I quan s’impliquen, comença a sorgir la pertinença.

Participar per a sentir-se part

La pertinença no naix únicament de ser presents.

Naix de poder intervindre.

De tindre veu.

De sentir-se escoltat.

De descobrir que les nostres idees compten.

Per això les propostes d’oci educatiu adquirixen una dimensió especialment valuosa a l’inici de curs.

Perquè permeten que xiquets, xiquetes i jóvens participen activament en la construcció del grup.

Que puguen decidir.

Proposar.

Crear normes compartides.

Expressar necessitats.

I assumir xicotetes responsabilitats.

Quan això ocorre, canvia la manera de relacionar-se amb l’entorn.

Deixem de sentir que estem en un espai dissenyat per altres persones.

I comencem a sentir que eixe espai també ens pertany.

Construir comunitat des de la cura

Vivim en una societat on la velocitat i la immaduresa moltes vegades dificulten la creació de vincles profunds.

Per això resulta especialment important reivindicar espais on les relacions puguen construir-se des del temps, l’escolta i la cura mútua.

L’oci educatiu té eixa capacitat.

De convertir una trobada puntual en una experiència significativa.

D’afavorir al fet que cada persona trobe el seu lloc.

I de recordar que l’educació no sols consistix a transmetre coneixements.

També consistix a generar contextos on les persones puguen créixer acompanyades.

Un curs que comença construint futur

Cada inici de curs és una oportunitat.

Una oportunitat per a crear noves relacions.

Per a enfortir la confiança.

Per a aprendre a conviure.

Per a construir espais més inclusius, participatius i respectuosos.

Perquè quan una xiqueta sent que pertany, participa amb major seguretat.

Quan un adolescent troba un grup que li escolta, desenrotlla major confiança en si mateix.

I quan una comunitat educativa aposta per generar vincles sòlids, està sembrant benestar, participació i convivència per a tot l’any.

Des de GrupoTot continuem apostant per un oci educatiu que entén que les persones aprenen millor quan se senten part d’alguna cosa.

Perquè la pertinença no és un detall secundari.

És una necessitat humana fonamental.

I cada experiència compartida que ajuda a construir grup és també una oportunitat per a construir comunitat.

Perquè educar és acompanyar.

Però també és crear espais on ningú haja de preguntar-se si té un lloc.

Perquè ja sap que forma part d’ell.