Vivim en una societat que, quasi sense adonar-nos, ha anat separant a les generacions: la infància té els seus espais, la joventut els seus i les persones majors, en moltes ocasions, queden relegades a entorns més tancats o específics. Esta organització pot semblar funcional, però té una conseqüència silenciosa: perdem oportunitats de trobada que són profundament humanes, per això, quan parlem d’activitats socioculturals intergeneracionals, no parlem sol d’una proposta educativa o lúdica, parlem de reconnectar la comunitat.

Quan una xiqueta se senta al costat d’una persona major per a compartir un joc, quan un grup d’adolescents escolta una història de vida o quan diverses generacions construïxen una mica juntes, ocorre alguna cosa que no es pot forçar des de fora: apareix el vincle, un vincle que no entén d’edats, sinó de mirades, d’escolta i de reconeixement mutu. Les activitats intergeneracionals partixen d’una idea senzilla, però transformadora: totes les persones, independentment de la seua edat, tenen alguna cosa a oferir; la infància arriba amb la curiositat, l’espontaneïtat, l’energia i eixa capacitat de sorpresa que moltes vegades oblidem; les persones majors porten amb si l’experiència, la memòria, la paciència i una forma distinta d’entendre el temps i quan estes dos realitats es troben, no se substituïxen, es complementen.

A simple vista pot semblar que es tracta només d’un taller, un joc o una dinàmica compartida. Però el que realment succeïx va molt més allà ja que es generen converses que no estaven previstes, es compartixen històries que connecten èpoques distintes, es creen moments de complicitat que trenquen prejuís, un xiquet pot descobrir que eixa persona major té molt a comptar i ensenyar, i una persona major pot redescobrir l’alegria i la frescor de la infància. Per a la infància, estos espais són una oportunitat d’aprenentatge que no es troba en altres contextos, els permet ampliar la seua mirada, entendre altres formes de vida i desenrotllar valors com el respecte, la paciència o l’empatia des de l’experiència directa. Aprenen a escoltar sense pressa, a adaptar-se a altres ritmes i a valorar el que no és immediat, però, sobretot, descobrixen que la relació amb persones majors no té per què estar mediada per la distància o el desconeixement. Per a les persones majors, l’impacte és igualment profund, en molts casos, estes activitats trenquen dinàmiques de soledat o aïllament i se’ls retorna un lloc actiu dins de la comunitat, on la seua veu importa i la seua presència té sentit. Compartir amb infància o joventut no sols aporta companyia, sinó també energia, motivació i una sensació de continuïtat que és emocionalment molt valuosa. El més important és que en estos espais no hi ha una relació unidireccional perquè no es tracta que una generació ensenye i l’altra aprenga, sinó d’un intercanvi real. A vegades una persona major transmet un coneixement o una història; altres vegades és un xiquet o una adolescent qui ensenya una cosa nova, compartix una mirada diferent o simplement convida a jugar sense prejuís i eixe equilibri trenca estereotips i genera relacions més horitzontals i autèntiques.

Dissenyar activitats intergeneracionals no és simplement ajuntar grups de diferents edats. Requerix una planificació conscient i una mirada sensible. És necessari pensar en propostes que permeten la participació real de totes les persones, tenint en compte ritmes, capacitats i necessitats diverses. Activitats massa ràpides, competitives o poc flexibles poden dificultar la trobada, en canvi, aquelles que conviden a col·laborar, a crear conjuntament o a compartir experiències solen generar millors resultats. Els tallers creatius, les activitats de memòria, els jocs tradicionals, els contacontes o les dinàmiques cooperatives són especialment potents en este sentit. Però més enllà de l’activitat concreta, l’essencial és el clima que es genera, un espai on hi haja temps per a conversar, on no tot estiga pautat, on es permeta que les relacions sorgisquen de manera natural, perquè el verdader valor no està només en el que es fa, sinó en el que ocorre entre les persones mentres ho fan.

En un context social on sovint s’emfatitzen les diferències i se segmenten els espais, les activitats intergeneracionals ens recorden una cosa fonamental: formem part d’una mateixa comunitat. Ens conviden a reconéixer-nos en l’altre, a entendre que totes les etapes de la vida tenen valor i que l’aprenentatge no té edat, a més, estes experiències tenen un impacte que va més enllà del moment concret. Contribuïxen a construir una cultura de respecte entre generacions, a trencar estereotips i a enfortir el teixit social. Les persones que participen en esta mena d’activitats solen emportar-se alguna cosa més que un bon record: s’emporten una nova manera de mirar a l’altre.

En Grupo Tot apostem fermament per esta mena de propostes perquè creiem en la seua capacitat transformadora, dissenyem activitats on infància, joventut i persones majors puguen trobar-se des de la igualtat, el respecte i la participació real. Cuidem els ritmes, els espais i, sobretot, les relacions, perquè quan generacions diferents se senten juntes, juguen, conversen i creen, no sols estan compartint un moment. Estan construint comunitat, estan recordant-nos que, més enllà de l’edat, el que ens unix és molt més fort que el que ens separa. I en eixa trobada, senzill, però profundament humà, és on ocorre alguna cosa que no sempre es pot mesurar, però sí que sentir: el valor de pertànyer.

Aaron Zomeño-Coordinador de projectes de GrupoTot.