Per a moltes persones, l’estiu és sinònim de vacacions, descans i temps lliure, no obstant això, per a milers de xiquets, xiquetes, adolescents i famílies, també suposa un canvi profund en les rutines, en els espais de convivència i en les oportunitats de participació. El tancament dels centres educatius marca
Existix una idea que solem donar per descomptada: jugar és important. Ho repetim quan parlem d’infància, ho escoltem en contextos educatius i ho assumim com una necessitat natural del desenrotllament. No obstant això, poques vegades ens detenim a pensar què ocorre realment quan un xiquet construïx una ciutat amb peces,
Mai hem estat tan connectats i, al mateix temps, tan sols, perquè vivim en una societat on la comunicació és immediata, on podem parlar amb qualsevol persona a través d’una pantalla en qüestió de segons i on les xarxes socials ens permeten apuntar-nos constantment a la vida dels altres i,
Vivim en una època en la qual gran part del nostre temps transcorre entre pantalles, espais tancats i ritmes accelerats on la infància, l’adolescència i fins i tot les persones adultes passen cada vegada més hores connectades digitalment i menys temps connectades amb l’entorn que les envolta, però no obstant
Les festes locals formen part de la identitat dels pobles i ciutats, són moments esperats durant tot l’any, espais de trobada on els carrers s’omplin de vida, les places recuperen el seu paper com a punt de convivència i les persones tornen a sentir-se part d’una història compartida, i, no
Quan acaba el curs escolar, comença un dels períodes més significatius per a la infància i la joventut. L’estiu sol associar-se al descans, a la desconnexió i al merescut canvi de ritme després de mesos de rutina acadèmica. I així ha de ser. Però reduir-ho únicament a una pausa seria
Vivim en una societat que, quasi sense adonar-nos, ha anat separant a les generacions: la infància té els seus espais, la joventut els seus i les persones majors, en moltes ocasions, queden relegades a entorns més tancats o específics. Esta organització pot semblar funcional, però té una conseqüència silenciosa: perdem
L’adolescència és una etapa complexa, intensa i profundament significativa. És un moment en el qual es comencen a prendre decisions internes que no sempre són visibles des de fora: qui soc, què vull, què em definix, a qui pertany. És una etapa de busca, de qüestionament i també de construcció;
Hi ha una cosa profundament humana en la necessitat de sentir que formem part d’alguna cosa. No n’hi ha prou amb habitar un lloc. Necessitem reconéixer-ho com a propi. No és suficient coincidir en un espai. Volem compartir el significat. En eixe trànsit entre estar i pertànyer, les activitats socioculturals
