Vivim en una època en la qual gran part del nostre temps transcorre entre pantalles, espais tancats i ritmes accelerats on la infància, l’adolescència i fins i tot les persones adultes passen cada vegada més hores connectades digitalment i menys temps connectades amb l’entorn que les envolta, però no obstant això, prou una eixida al camp, una activitat en un parc natural o una senzilla dinàmica a l’aire lliure per a recordar una cosa essencial: la naturalesa continua sent un dels espais educatius més poderosos que existixen. Quan parlem d’oci educatiu en la naturalesa, no ens referim únicament a realitzar activitats a l’aire lliure, sinó que parlem d’aprofitar l’entorn com una ferramenta d’aprenentatge visca, dinàmica i experiencial, un espai on les persones no sols observen, sinó que exploren, descobrixen, senten, pregunten i construïxen coneixement a través de l’experiència directa..

La naturalesa té una capacitat única per a encuriosir, allí on en una aula trobem continguts explicats, en l’entorn natural trobem preguntes que sorgixen de manera espontània. Per què uns arbres perden les fulles i altres no? Com s’orienten els animals? Què ocorre amb l’aigua quan plou? Per què és important protegir determinats ecosistemes? Són qüestions que naixen de l’observació i que convertixen l’aprenentatge en una cosa molt més significativa. Esta manera d’aprendre resulta especialment valuosa perquè connecta la teoria amb la realitat, les persones participants deixen de ser receptores passives d’informació per a convertir-se en protagonistes del seu propi procés de descobriment i passen a observar una petjada en una sendera, identificar espècies vegetals, participar en una activitat de neteja d’espais naturals o descobrir la biodiversitat d’un entorn pròxim són experiències que generen un aprenentatge difícil d’oblidar.

Però l’educació en la naturalesa va molt més allà del coneixement ambiental, també és una escola d’habilitats personals i socials, ja que el simple fet de compartir una ruta, muntar una activitat a l’aire lliure o resoldre reptes en grup afavorix el treball en equip, la comunicació, la cooperació i la presa de decisions, la naturalesa ens convida constantment a adaptar-nos, a observar, a respectar ritmes diferents i a comprendre que formem part d’una cosa molt més gran que nosaltres mateixos i a més, l’entorn natural té un impacte positiu en el benestar emocional. Nombrosos estudis han demostrat que el contacte amb la naturalesa contribuïx a reduir l’estrés, millorar l’atenció i afavorir l’equilibri emocional, per a xiquets, xiquetes i adolescents, que viuen en una societat cada vegada més accelerada i exigent, disposar d’espais on puguen moure’s lliurement, explorar i relacionar-se amb l’entorn suposa una oportunitat fonamental per al seu desenrotllament integral.

La sostenibilitat troba també en l’oci educatiu una de les seues millors aliades perquè és difícil cuidar allò que no es coneix i encara més difícil protegir allò amb què no existix un vincle emocional, per això, les activitats en la naturalesa no busquen únicament transmetre coneixements sobre medi ambient, sinó generar una connexió real amb l’entorn, quan una xiqueta planta un arbre i torna mesos després per a veure’l créixer, quan un grup de jóvens participa en una acció de conservació ambiental o quan una persona descobrix la riquesa natural del seu propi municipi, es produïx una cosa molt valuosa: el medi ambient deixa de ser un concepte abstracte i es convertix en una realitat pròxima que mereix ser cuidada. L’educació ambiental més efectiva no és la que es limita a explicar problemes globals, sinó la que ajuda a comprendre que les xicotetes accions quotidianes tenen impacte, aprendre a reduir residus, respectar els espais naturals, consumir de forma més responsable o valorar els recursos naturals són aprenentatges que naixen amb molta més força quan es viuen des de l’experiència.

D’altra banda, la naturalesa oferix alguna cosa que poques vegades trobem en altres espais educatius: la possibilitat de sorprendre’ns, en un món on gran part de les respostes estan a un clic de distància, l’entorn natural continua convidant-nos a observar, experimentar i meravellar-nos i eixa capacitat de sorpresa és una de les bases de qualsevol aprenentatge significatiu. Les activitats d’oci educatiu en la naturalesa també permeten enfortir el sentiment de comunitat: compartir una excursió, una acampada, una jornada ambiental o una activitat de descobriment de l’entorn genera records comuns i experiències que reforcen els vincles entre les persones participants i ací la naturalesa es convertix així en un escenari privilegiat per a aprendre a conviure, cooperar i construir relacions des del respecte mutu.

En GrupoTOT entenem la naturalesa com un espai educatiu d’enorme valor, per això dissenyem activitats que permeten descobrir l’entorn de manera activa, participativa i significativa, fomentant la curiositat, el respecte pel medi ambient i el compromís amb la sostenibilitat, perquè creiem que educar des de la naturalesa no consistix únicament a ensenyar a cuidar el planeta, sinó també a ajudar les persones a sentir-se part d’ell, perquè quan una persona coneix, comprén i gaudix del seu entorn natural, naix una cosa més profunda que un aprenentatge puntual: naix el desig de protegir-lo, i potser eixa és una de les lliçons més importants que podem transmetre a les noves generacions. No sols aprendre sobre la naturalesa, sinó aprendre al costat d’ella, créixer amb ella i entendre que el nostre futur està inevitablement connectat al seu.

Aaron Zomeño-Coordinador de projectes de Grupo Tot.