Quan parlem de lideratge juvenil, encara és freqüent imaginar a una persona amb facilitat per a parlar en públic, capaç de dirigir a un grup o d’aconseguir que els altres seguisquen les seues propostes, no obstant això, el lideratge juvenil pot entendre’s des d’una perspectiva molt més àmplia i, sobretot, més educativa. Liderar també significa saber escoltar, assumir responsabilitats, cuidar d’altres persones, proposar alternatives, afrontar dificultats i comprendre que les nostres decisions poden tindre un impacte sobre allò que ens envolta, per això, fomentar el lideratge entre adolescents i jóvens no hauria de consistir a ensenyar-los simplement a dirigir, sinó a oferir-los oportunitats per a descobrir de quina manera poden participar, aportar i formar part activa de la seua comunitat. A més, no totes les persones jóvens exercixen el lideratge de la mateixa manera, i precisament ací trobem una de les seues majors riqueses. Algunes tenen facilitat per a comunicar i mobilitzar al grup, mentres que unes altres destaquen organitzant, aportant idees, mediant davant un conflicte o detectant quan algú necessita suport. Fins i tot hi ha jóvens que rares vegades ocupen el centre d’una activitat i que, no obstant això, són fonamentals perquè el grup funcione, reconéixer estes diferents formes de participació permet allunyar-nos d’una visió del lideratge basada únicament en qui parla més o qui pren les decisions i acostar-nos a una altra molt més humana, cooperativa i compartida.

En este sentit, les activitats socioculturals per a jóvens oferixen un context especialment interessant per a desenrotllar estes capacitats, ja que permeten aprendre des de situacions reals i no únicament des de la teoria, un projecte comunitari, una activitat d’oci educatiu, una iniciativa cultural, una acció de voluntariat o l’organització d’un esdeveniment poden convertir-se en xicotets espais d’aprenentatge on les persones jóvens hagen de posar-se d’acord, distribuir tasques, defendre una proposta, escoltar opinions diferents i assumir responsabilitats. D’esta manera, el lideratge deixa de ser un concepte abstracte i comença a construir-se a partir d’experiències concretes. Pensem, per exemple, en un grup d’adolescents al qual es proposa organitzar una activitat per a altres jóvens del seu municipi, abans d’arribar al resultat final hauran de decidir què volen fer, valorar diferents possibilitats, organitzar els recursos disponibles, repartir responsabilitats i resoldre els problemes que vagen apareixent. Probablement sorgiran desacords i hi haurà decisions que no funcionen com esperaven, però precisament en tot eixe procés es troba bona part de l’aprenentatge, el valor educatiu no residix únicament en què l’activitat final isca bé, sinó en tot el que han hagut d’aprendre per a aconseguir dur-la a terme.

Ara bé, perquè estes experiències generen una participació juvenil autèntica és necessari revisar també el paper que assumim les persones adultes, amb freqüència parlem de participació i preguntem als jóvens què volen fer, encara que moltes vegades les decisions importants ja estan preses per endavant. Els oferim diverses opcions, els permetem triar entre elles i considerem que hem generat un procés participatiu. Encara que este tipus de consulta pot tindre sentit en determinats moments, la participació real necessita avançar un poc més i permetre que les persones jóvens puguen influir verdaderament en allò que estan construint. Això implica oferir espais on puguen proposar, decidir, organitzar i avaluar, però també acceptar que probablement faran algunes coses de manera diferent de com les faríem nosaltres. Acompanyar un procés de lideratge juvenil suposa, per tant, trobar un equilibri entre proporcionar seguretat i deixar suficient llibertat per a experimentar, si resolem immediatament cada dificultat, anticipem tots els problemes o corregim constantment les seues decisions, podem aconseguir una activitat aparentment perfecta, però estarem perdent moltes de les oportunitats educatives que apareixien durant el camí.

Per este motiu, aprendre a equivocar-se també forma part del lideratge, les activitats socioculturals i l’oci educatiu permeten crear contextos segurs on una decisió que no funciona pot revisar-se, on una dificultat pot convertir-se en una conversa i on l’error no té per què viure’s com un fracàs. Quan una persona jove pot provar alguna cosa, comprovar les seues conseqüències, reflexionar sobre el succeït i tornar a intentar-ho, està desenrotllant autonomia i aprenent a assumir responsabilitats d’una manera molt més significativa. Al mateix temps, estes experiències permeten comprendre que liderar no significa tindre sempre la resposta correcta, a vegades implica reconéixer que necessitem ajuda, canviar una decisió després d’escoltar el grup o acceptar que la proposta d’una altra persona funciona millor que la nostra, de fet, un dels aprenentatges més importants que pot oferir l’oci educatiu és precisament descobrir que el lideratge no té per què concentrar-se en una única persona, sinó que pot distribuir-se entre els qui formen part del grup.

Quan treballem des d’esta perspectiva, cada participant pot trobar una forma diferent d’aportar, mentres algú s’encarrega d’organitzar una activitat, una altra persona pot ocupar-se de comunicar-la; mentres una proposa una idea creativa, una altra pot detectar les dificultats per a dur-la a terme; i mentres algunes persones se senten còmodes prenent la paraula, unes altres poden exercir un paper fonamental acompanyant al grup i afavorint que ningú quede fora. A poc a poc, s’aprén que un projecte col·lectiu funciona millor quan cada persona troba un espai des del qual contribuir, a més, este tipus d’experiències té una relació molt directa amb l’autoestima i amb la construcció de la identitat. Durant l’adolescència i la joventut resulta especialment important disposar d’espais on descobrir capacitats pròpies que potser encara no havien aparegut. Una persona pot pensar que no sap organitzar fins que té l’oportunitat de fer-ho, de la mateixa manera que pot descobrir que sap mediar en un conflicte, explicar una idea, motivar a altres persones o assumir una responsabilitat que inicialment li generava inseguretat.

Eixos xicotets descobriments poden semblar poc importants des de fora, però tenen un enorme valor personal. Quan algú comprova que les seues idees són escoltades, que el grup confia en ella o que allò que ha fet ha contribuït a millorar una activitat, comença a percebre’s d’una altra manera. Ja no participa únicament en una cosa dissenyada per altres persones, sinó que comença a reconéixer-se com algú capaç d’aportar i de generar canvis. D’esta manera, la participació deixa de ser simplement ser present i comença a convertir-se en una experiència de pertinença i reconeixement, esta dimensió adquirix encara més força quan les activitats socioculturals estan connectades amb la comunitat. Si un grup de jóvens organitza una activitat cultural per al seu barri, participa en una iniciativa mediambiental, col·labora amb una associació o proposa millores per a un espai juvenil, comença també a relacionar-se d’una altra manera amb el seu entorn. El municipi deixa de ser únicament el lloc on viuen i comença a convertir-se en un espai sobre el qual poden opinar, decidir i actuar i per això, fomentar el lideratge juvenil té també una dimensió comunitària. Quan les persones jóvens senten que la seua participació produïx resultats visibles, augmenta el seu sentiment de pertinença i, al mateix temps, apareix una major consciència sobre la responsabilitat compartida. A poc a poc poden passar de preguntar-se quines activitats organitza el seu municipi per a elles a preguntar-se què poden construir elles mateixes al costat d’altres persones. Eixe canvi, encara que puga semblar xicotet, és una de les bases d’una ciutadania activa.

En tot este procés, els equips educatius exercixen un paper fonamental, no obstant això, acompanyar no significa ocupar permanentment el centre de l’experiència, sinó saber quan orientar i quan deixar espai, en alguns moments serà necessari aportar ferramentes, establir límits o ajudar a ordenar una proposta; en uns altres, en canvi, el més educatiu serà observar, confiar i permetre que siga el propi grup qui trobe una solució, eixa capacitat de ser presents sense assumir constantment el protagonisme és probablement una de les parts més complexes, però també més importants, de l’acompanyament juvenil. Perquè això siga possible necessitem confiar realment en les capacitats d’adolescents i jóvens, no únicament quan les seues propostes coincidixen amb allò que esperàvem, sinó també quan plantegen formes diferents de fer les coses, qüestionen determinades decisions o necessiten més temps per a trobar el seu camí. La participació juvenil perd gran part del seu sentit quan únicament l’acceptem mentres encaixa dins de les nostres expectatives adultes. D’altra banda, també és important deixar de parlar de la joventut exclusivament com el futur, evidentment, acompanyar estos processos contribuïx a desenrotllar competències que seran útils durant tota la vida, però les persones jóvens no necessiten esperar a convertir-se en adultes per a aportar a la seua comunitat, tenen idees, necessitats, inquietuds i capacitats en el present i, per tant, necessiten espais on puguen exercir eixa participació ara.

En este sentit, ajuntaments, centres juvenils, entitats socials i projectes d’oci educatiu tenen una oportunitat especialment valuosa, crear espais estables de participació, donar suport a iniciatives proposades per jóvens, facilitar recursos i acompanyar projectes nascuts des dels seus propis interessos permet avançar des d’una programació pensada únicament per a la joventut cap a una altra construïda també amb ella. A més, quan estos processos es mantenen en el temps, la participació deixa de ser una cosa puntual i pot convertir-se en part de la pròpia cultura comunitària.

Des de Grupo TOT entenem el lideratge juvenil precisament des d’esta mirada, en les nostres activitats socioculturals i projectes d’oci educatiu busquem generar oportunitats perquè adolescents i jóvens no siguen únicament participants o destinataris d’una programació, sinó persones capaces d’intervindre en ella, aportar propostes i assumir responsabilitats de manera progressiva i per a aconseguir-ho, tractem de crear espais segurs on puguen experimentar, equivocar-se, prendre decisions i descobrir les seues pròpies capacitats, comptant sempre amb l’acompanyament pròxim dels equips educatius. Perquè darrere d’una activitat aparentment senzilla poden estar ocorrent moltes coses, pot haver-hi una persona que s’atrevix per primera vegada a explicar una idea davant del seu grup, una altra que descobrix que sap organitzar millor del que pensava o algú que, sense necessitat d’ocupar el centre, aconseguix que un company que estava més apartat acabe sentint-se part de l’activitat i totes estes experiències construïxen lideratge, encara que moltes vegades no les diguem així.

Potser, per tant, fomentar un lideratge juvenil autèntic no consistisca a buscar qui serà capaç de posar-se davant del grup, sinó a crear les condicions necessàries perquè cada persona puga trobar la seua pròpia manera de participar, perquè quan oferim confiança, responsabilitat i espais reals de decisió, no estem preparant únicament als qui algun dia hauran de transformar la seua comunitat, estem reconeixent que les persones jóvens ja tenen capacitat per a començar a transformar-la hui.

Aaron Zomeño Miravalles-Coordinador de projectes pedagògics i d’oci educatiu.