Vivim en una època en la qual gran part del nostre temps transcorre entre pantalles, espais tancats i ritmes accelerats on la infància, l’adolescència i fins i tot les persones adultes passen cada vegada més hores connectades digitalment i menys temps connectades amb l’entorn que les envolta, però no obstant
Les festes locals formen part de la identitat dels pobles i ciutats, són moments esperats durant tot l’any, espais de trobada on els carrers s’omplin de vida, les places recuperen el seu paper com a punt de convivència i les persones tornen a sentir-se part d’una història compartida, i, no
Quan acaba el curs escolar, comença un dels períodes més significatius per a la infància i la joventut. L’estiu sol associar-se al descans, a la desconnexió i al merescut canvi de ritme després de mesos de rutina acadèmica. I així ha de ser. Però reduir-ho únicament a una pausa seria
Vivim en una societat que, quasi sense adonar-nos, ha anat separant a les generacions: la infància té els seus espais, la joventut els seus i les persones majors, en moltes ocasions, queden relegades a entorns més tancats o específics. Esta organització pot semblar funcional, però té una conseqüència silenciosa: perdem
L’adolescència és una etapa complexa, intensa i profundament significativa. És un moment en el qual es comencen a prendre decisions internes que no sempre són visibles des de fora: qui soc, què vull, què em definix, a qui pertany. És una etapa de busca, de qüestionament i també de construcció;
Hi ha una cosa profundament humana en la necessitat de sentir que formem part d’alguna cosa. No n’hi ha prou amb habitar un lloc. Necessitem reconéixer-ho com a propi. No és suficient coincidir en un espai. Volem compartir el significat. En eixe trànsit entre estar i pertànyer, les activitats socioculturals
Quan arriben les vacacions escolars, moltes famílies s’enfronten a la mateixa pregunta: què fem ara amb tot este temps lliure? Durant anys, les vacacions han sigut enteses com un simple parèntesi en el calendari acadèmic. Un descans necessari, sí, però també un espai que sovint s’ompli de pressa amb propostes
Parlar d’activitats socioculturals inclusives és, en el fons, parlar de dignitat. De la dignitat de poder participar, de sentir-se part, de no haver de demanar permís per a existir dins d’un grup, és entendre que la inclusió no és un gest puntual ni una adaptació improvisada, sinó una manera de
Hi ha una cosa profundament transformadora en una activitat compartida que no sempre es percep des de fora, a simple vista pot semblar només un joc, un taller o una dinàmica de grup: riures, moviment, un cert caos organitzat. No obstant això, els qui acompanyem processos educatius sabem que, en
